dilluns, 16 de febrer del 2015

4art "PUNT DE FISIO" SÍNDROM FÈMORO.PATEL.LAR

 SD FEMOROPATEL.LAR




Aquest tipus de lesió és un dels més ferqüents entre les lesions esportives. Es deu a una falta de congruència i desviació de la rótula respecte als còndils femorals que conjuntament amb aquesta conformen l'articulació del genoll.


Anatomia





Els còndils són les parts més distals de l'ós del fèmur (tròclea femoral, TF). Tenen forma arrodonida i estan recobertes per cartíl.leg. Per la seva part, s'articulen amb el que s'anomena platell tibial que és la part més superior i proximal de l´ós de la tíbia. Aquesta també està recoberta per cartíl.leg articular i a més contenen els meniscs que li donen congruència i estabilitat al genoll.
A l'hora aquesta articulació s'engrana per la seva part anterior amb la ròtula o patel.la, que a la seva vegada també està recoberta per cartíleg en a la seva part posterior.



Articulació fèmoro-patel.lar

En aquest cas ens ha centrarem en l'articulació que es produeix entre la tròclea femoral i la rótula, articulació fèmoro-patel.lar
La rótula ha d'estar centrada entre els dos còndils en un genoll normal per poder funcionar sense cap problema. En ella s'inserten els vastos dels quàdriceps (extern e intern). Quan hi ha un vast que pel motiu que sigui tira més d'ella la ròtula que da descentrada i hi ha una part d'ella que impacta més un cantó que l'altre. En aquest punt hi haurà més desgast i per tant apareixerà dolor.
Això es fa més palesa en quan es realitza la flexió del genoll ja que en extensió complerta la rótula no impacta amb els còndils.







Factors predisponents

L'anatomia rotuliana
el còndil lateral és més alt que el còndil intern. En cas d'haber una displasia de la rótula o la tròclea pot acabar produint una desestabilitat de l'articulació.


Alineació incorrecte: 






si l'extremitat inferior pateix una incorrecte alineació pot produir una font de dolor en la zona degut a una desestabilització del genoll. Trobem diferents factors que estan directament relacionats amb l'alineació de l'extremitat inferior:
  • rotació tibial
  • rotació femoral
  • angle Q augmentat
  • genu valgum
  • genu recorvatum
  • hiperpronació del peu
Dèficit muscular: 
els vastos del quàdriceps tenen la funció entre d'altres, de poder mantenir l'estabilitat de la rótula. Quan pel que sigui hi ha un vast que tira més que l'altre aquesta estabilitat es trenca i es produeix el descentratge que acabarà produint l'augment de la presió i com a conseqüència un conflicte en aqust punt.



Símptomes

En aquesta patologia es típic el queixar-se de dolor en la zona del genoll. Aquest pot ser a nivell a nivell anterior de la rótula, darrera de la càpsula o en els extremas laterals del genoll. Hi ha dolor durant i desprès de l'activitat esportiva (carrera). També pot aparèixer al pujar o baixar escales o pendents. Un altre símptoma ès estar assegut molta estona i a l'aixecar-se apareix dolor.



Tractament

El tractament consisteix en principalment disminuir el dolor. Això ho podem fer mitjançant
  • crioteràpia
  • ultrasons
  • iontoforesi
  • ona curta
  • kinesiotaping


Haurem de replantejar el nostre tipus d'entrenament tot reduint la càrrega de treball setmanal així com el treball en pujades i/o escales.
Reeducar la patel.la és un objectiu primari. Per a tal efecte podem utilitzar envenats o kinesiotapes per tal d'ajudar a un correcte centratge de la mateixa. Un cop tenim això començarem amb una treball muscular específic per tal de tonificar aquella musculatura que està hipotònica i a l'hora estirament de la musculatura que ens està produint aquell descentratge, com per exemple en el cas dels vastos de quàdriceps. Es començarà per isomètrics i acte seguit passarem a realitzar isotònics.

 Realitzar estiramets i moviments de la patel.la en passiu així com recuperar la bona flexibilitat de la musculatura flexora també serà uns dels nostres principals objectius.
Actualment també hi ha altres tipus de tractament que ajuden a regenar de nou el cartíleg perdut i a fer funciomal i sense dolor aquest genoll com per exemple els factors de creixement.


Tot aquest treball a de ser realitzat per una professional indicat (rehabilitador, fisio,..) que sàpiga el que fa i ens pugui ajudar a reduir aquesta molèstia i tornar a la reintroducció de la nostre activitat esportiva el més aviat possible.

diumenge, 14 de desembre del 2014

3er "PUNT DE FISIO" HÈRNIA DISCAL



ANATOMIA DISCAL 

L'hèrnia discal és una patologia de la columna classificada coma patologia discal (que afecta al disc intervertebral). Aquest disc està situat entre vèrtebra i vèrtebra i té la funció d'amortiguació i repartiment de forces que recauen al llarg de nostre raquis. Està preparat per poder realitzar els moviments de flexo-extensió, inclinació i en menor mesura dels moviments de cizallament (girs), èssent en aquests la primera causa d'incidència d'aquest tipus de patologia. El disc està format per un anell fibrós i un nucli pulpós.





QUÉ ÉS UNA HÈRNIA DISCAL?

Una hèrnia de disc o hèrnia discal (d'ara en endavant HD) no és res més que una sortida del nucli pulpós de disc intervertebral degut a una fisurament o trencament del seu anell fibrós. Segons si el nucli es deforma o acaba sortint del l'anell tindrem una protusió discal o una HD.









SÍMPTOMES DE L'HÈRNIA DISCAL


Un cop produïda l' HD el nucli pot sobresortir de l'anell per la part posterior, lateral o póstero-lateral produint clínica a nivell bilateral o homolateral segons per on hagi protuit el disc. D'aquesta manera pot ser que presioni o bé les arrels nervioses o pot ser que comprimeixi la medul.la espinal


El més normal és que quan presiona l'arrel els símptomes més corrents són: dolor, parèsies (sensació de formigueig), èssent també normal una certa debilitat de la musculatura que aquesta arrel innerva. Mentre que si comprimeix la medul.la, la clínica que podem notar és la pèrdua de sensibilitat.

S'ha d'anar al tanto de no confondre aquest tipus de patologia amb d'altres que poden donar símptomes similar com per exemple les lumbo-ciatàlgies o els síndroms dels piramidals per exemple.

En cas d'una HD en la regió lumbar es pot notar un dolor com una punxada, com una corrent, notar la calma com entumida i fins i tot tenir l'EEII afecta més dèbil. Si l'HD es té a nivell cervical es poden notar símptomes similars a nivell del braç. 
El dolor pot començar d'una manera dèbil i anar augmentat segons l'HD comprimeixi l'arrel. Es pot notar dolor a l'estornudar, al fer flexió a tocar-se els peus, desprès d'estar molta estona de peu i pot notar-se també per les nits mentre dormim arribant a fer-se inval.lidant




ETIOLOGIA DE L'HÈRNIA DISCAL

Les HD poden tenir diferents orígens com per exemple de caràcter obstètric (al nèixer), desprès d'un esforç o bé per estrès de la columna al realitzar un gir, per microtraumatismes de repetició, una excessiva debilitat de la musculatura paravertebral o per traumatisme directe.
Sembla ser que és més freqüent en homes de mitjana edat i d'edat avançada.



TRACTAMENT DE L'HÈRNIA DE DISC


  En un inici quan es comencen a notar els primers símptomes el més lógic és acudir a un metge especialista o fisioterapeuta per tal que es pugui diagnosticar amb les proves radiodiagnòstiques quan abans millor.

  En cas de ser una persona esportista o molt activa es recomana reduir l'activitat, pendre AINES (antiinflamatoris no esteroideos), analgèsics si el dolor és molt fort, relaxants musculars per alleugerir els espasmes musculars produits i medicació per disminuir el dolor produit pels nervis comprimits.

  Es recomanen els bloqueigs, infiltracions amb corticoides i ràdiofreqüències (cremar el nervi afectat) en cas de ser molt inval.lidant.
Recomanacions fisioterapèutiques de canvis d'estil de vida, exercicis per relaxar musculatura i enfortir musculatura per intertar reduir al màxim l'HD. També s'han de seguir els consell per poder realitzar segins quines accions (foto) que ens poden ser perjudicials per a la nostre patologia.
Recomanacions per aixecar i transportar pesos
                                           
El millor que es pot fer es dur una vida activa i practicar esport per mantenir la musculatura el suficienment tonificada per tal que ens ajudi a prevenir aquests tipus de lesions.Cal enfortir la musculatura de la zona lumbo-pèlvica en cas d'HD. Aixó es pot fer practicant exercicis del CORE, pilates terapèutic, ioga,... sempre però, sota la supervisió d'un professinal de la salut que ens indicarà quin tipus d'exercici podem i devem fer.




 







diumenge, 30 de novembre del 2014

2on "PUNT DE FISIO" FASCITIS PLANTAR



He aquí una de les més comuns patologies del corredor. Segons experts, és la causa més freqüent de talalgies en corredors de llarga distància, i conforma sobre un 10% del total de les lesions del corredor.


Definició

Definirem a una fascitis com una entesopatia que afecta a les insercions múscul-tendino-aponeuròtiques, situada a la tuberositat antero-interna del calcani que ens provoca un talàlgia (dolor al taló).





Anatomia
La fascia és un teixit fibrós que es troba situat en la planta del peu originant-se en el taló (calacani) e insertant-se en la base dels meta-tarsians (bases dels dits) Està formada pel flexor curt dels dits i l'abductor del 1er dit del peu. Es podria dir que és la continuació del tendó aquil.li en el peu.
La seva funció és la de mantenir l'arc plantar i estabilitzar el peu en l'impacte durant la marxa.
Per això un estirament excessiu de la fàscia pot dur a lesionar-la tot produint petits desgarraments en la seva inserció d'orígen en el calcani o bé produir-ne un esperó calcani. Així doncs podem parlar d'una fascitis quan hi ha nomès inflamació i una fasciosi quan hi ha arrancaments d'aquestes fibres en la seva inserció.


    
                       ABD del dit gros

    Esperó del calacani


Causes de la Fascitis

Poden influir diverses causes però la principal és una excesiva hiperpronació del peu (excesiu recolçament del peu per la part interna) durant la marxa o la carrera això es pot deure a una debilitat de la musculatura estabilitzadora el turmell, sabatilles gastades que no realitzen la seva funció d'estabilitat per la seva cara interna o un escurçament del tendó aquili principalment.
Una tíbia anterioritzada, astràgal anterior, sobrepes,, sobrecàrrega de la muscular, augment del volum d'entrenament, no respectar els dies de repòs poden ser altres motius d'aparició de fascitis.




Clínica

És una patologia que tots els pacients quan venen a la consulta coincideixen en comentar que al matí quan es lleven, al realitzar les primeres passes, noten unes punxades, que de vegades poden ser invalidants, fins que poc a poc tendeixen a desaparèixer durant el transcurs de la marxa.
Hi ha un punts dolorosos molt definits que poden ser o bé el centre de la planta del peu o la tuberositat antero-interna del calcani.
Durant les activitats de la seva vida ordinària denoten una punxada en la planta del peu que nomès cedeix amb el repós i que augmenta si realitzen qualsevol tipus d'esport.




Tractament

Normalment les fascitis solen ser molt molestes i poden tendir a la cronificació. Per això és molt important que als primers símptomes ens posen mans a l'obra i comencem a tractar-ho.
Algunes de les coses que inicialment es poden fer són:

-Crioteràpia (bossa de gel 20')
-Repós esportiu
-AINES
-Estiraments de la planta del peu
-Estirament tendó d'Aquil.les
-Rodet sota el peu



Un cop la molèstia a desaparegut haurem d'enfortir la musculatura per tal que pogui tenir una resistència a l'esforç major i no cedeixi (s'estiri o allargui) al realitzar la carrera o activitat esportiva i un cop fet això reintroducció a la carrer progressivament.

Arrosegar una tovallola amb els dits, agafar bolígraf o caniques amb els peu, caminar de puntetes,... poden
ser exercicis per enfortir la musculatura.

Si les molèsties no cedeixen convindrà anar a fer una visita al fisio o a un professional mèdic especialitzat per tal que indiqui les pautes a seguir. De vegades fins i tot, desprès d'haver realitzat el tractament conservador, si la simptomatologia no milora en 6-12 mesos es possible contemplar la possibilitat d'intervenció quirúrgica (fasciectomia).



Bibliografia:

IGNACIO LORENTE SANJUÁN. Lesiones asociadas a la carrera. 2004. 118-126
JUAN CARLOS ORIHUELA FERNÁNDEZ, SONIA CHICO FERNÁNDEZ, ANTONIO, VERDUGO GAMERO, FRANCISCO JAVIER ORTEGA MOLINA, ANA BELÉN ORDÓÑEZ VÁZQUEZ, MARÍA TRINIDAD ORDÓÑEZ VÁZQUEZ. Prevención, actuación y tratamiento de las lesiones deportivas. 2003. Pp248-249
BLANDINE CALAIS-GERMAIN. Anatomía para el movimiento.Marzo 1995, vol 1

diumenge, 23 de novembre del 2014

1ER "PUNT DE FISIO" ESTRUCTURES BIOMECÀNIQUES


Abans de res hem de saber quines són les estructures mecàniques que li confereixen al cos humà la capacitat per poder-se moure per poder entendre la patologia d'algun d'aquest components.
Aquestes estructure són:




1. MÚSCULS
2. TENDONS 
3. OSSOS


1. MÚSCULS
Els seu nom deriva del llatí "mus" (ratolí) i és el teixit contractil de l'organisme.
Segons les fibres que els composen es divideixe en músculs estriats, músculs llisos múscul cardíac. Els experts no es posen d'acord però s'estima que hi ha alrededor  d'uns 640 músculs en total.


múscul que conformen els cos humà


Els músculs estriats són els també anomenats voluntaris. Són els responsables del moviment controlat i n´hi ha de llargs i curts. Aquests els podem contraure i relaxar a voluntat. Són els que ens serveixen per poder realitzar un esforç o produir un treball. També són els que sovint ens lesionem al realitzar un esport.


Els músculs llisos són els anomenats involuntaris. Aquests conformen algunes vísceres i  són resposables del moviment involuntari digestiu com els moviments peristàltics.Els podem trobar també en els vasos sanguinis.


 vísceres que contenen múscul llis


Mentre que el múscul cardíac és un tipus de múscul que pertany a l'involuntari i que nomès es troba en el sistema cardíac (cor).


2. TENDONS
El tendó està format per fibres de col.làgen. Són durs, no contràctils i de color nacarat. L'orígen i les insercions dels músculs estriats estan formades per tendons. Tenen la funció d'unió entre el múscul i os. Estan capacitats per transmetre la força de la contracció muscular per produir un moviment. 

 Acció del tendó (vídeo)


3. OSSOS
Són parts de l'organisme composades per teixit conjuntiu, lleugeres i dures.En total n'hi ha 206. S'encarreguen de sostenir l'organisme, èssent aquesta la funció principal, així com la capacitat de moviment, juntament amb els músculs i tendons, i la funció de protecció d'alguns òrgans com per exemple el cervell. La membrana de teixit conjuntiu que embolcalla l'os rep el nom de periosti i és fonamental per a la formació del teixit ossi.
Els ossos es  divideixen en llargs (fèmur), amples (com l'omòplat), i curts (vèrtebres). 


Totes aquestes estructures conjuntament amb el sistema nerviós i els sistema sanguini, són les responsables de que ens poguem moure i realitzar exercicis físic.
En les pròximes entrades veurem que pot succeir si alguna d'aquestes estructures es danyen.

dissabte, 22 de novembre del 2014

Presentació d' "UN PUNT DE FISIO"

Amb aquest blog pretenc donar un cop d'ull i comentar diferents aspectes de la fisoteràpia així com conceptes de caire anatòmic, biomecànics o científics relacionats amb aquesta especialitat mèdica.

Espero que sigui del vostre agrat i, no cal dir, podeu enviar quasevol pregunta relacionada amb el temes que aquí tractaré o d'altres dels quals en tingueu dubtes.