diumenge, 30 de novembre del 2014

2on "PUNT DE FISIO" FASCITIS PLANTAR



He aquí una de les més comuns patologies del corredor. Segons experts, és la causa més freqüent de talalgies en corredors de llarga distància, i conforma sobre un 10% del total de les lesions del corredor.


Definició

Definirem a una fascitis com una entesopatia que afecta a les insercions múscul-tendino-aponeuròtiques, situada a la tuberositat antero-interna del calcani que ens provoca un talàlgia (dolor al taló).





Anatomia
La fascia és un teixit fibrós que es troba situat en la planta del peu originant-se en el taló (calacani) e insertant-se en la base dels meta-tarsians (bases dels dits) Està formada pel flexor curt dels dits i l'abductor del 1er dit del peu. Es podria dir que és la continuació del tendó aquil.li en el peu.
La seva funció és la de mantenir l'arc plantar i estabilitzar el peu en l'impacte durant la marxa.
Per això un estirament excessiu de la fàscia pot dur a lesionar-la tot produint petits desgarraments en la seva inserció d'orígen en el calcani o bé produir-ne un esperó calcani. Així doncs podem parlar d'una fascitis quan hi ha nomès inflamació i una fasciosi quan hi ha arrancaments d'aquestes fibres en la seva inserció.


    
                       ABD del dit gros

    Esperó del calacani


Causes de la Fascitis

Poden influir diverses causes però la principal és una excesiva hiperpronació del peu (excesiu recolçament del peu per la part interna) durant la marxa o la carrera això es pot deure a una debilitat de la musculatura estabilitzadora el turmell, sabatilles gastades que no realitzen la seva funció d'estabilitat per la seva cara interna o un escurçament del tendó aquili principalment.
Una tíbia anterioritzada, astràgal anterior, sobrepes,, sobrecàrrega de la muscular, augment del volum d'entrenament, no respectar els dies de repòs poden ser altres motius d'aparició de fascitis.




Clínica

És una patologia que tots els pacients quan venen a la consulta coincideixen en comentar que al matí quan es lleven, al realitzar les primeres passes, noten unes punxades, que de vegades poden ser invalidants, fins que poc a poc tendeixen a desaparèixer durant el transcurs de la marxa.
Hi ha un punts dolorosos molt definits que poden ser o bé el centre de la planta del peu o la tuberositat antero-interna del calcani.
Durant les activitats de la seva vida ordinària denoten una punxada en la planta del peu que nomès cedeix amb el repós i que augmenta si realitzen qualsevol tipus d'esport.




Tractament

Normalment les fascitis solen ser molt molestes i poden tendir a la cronificació. Per això és molt important que als primers símptomes ens posen mans a l'obra i comencem a tractar-ho.
Algunes de les coses que inicialment es poden fer són:

-Crioteràpia (bossa de gel 20')
-Repós esportiu
-AINES
-Estiraments de la planta del peu
-Estirament tendó d'Aquil.les
-Rodet sota el peu



Un cop la molèstia a desaparegut haurem d'enfortir la musculatura per tal que pogui tenir una resistència a l'esforç major i no cedeixi (s'estiri o allargui) al realitzar la carrera o activitat esportiva i un cop fet això reintroducció a la carrer progressivament.

Arrosegar una tovallola amb els dits, agafar bolígraf o caniques amb els peu, caminar de puntetes,... poden
ser exercicis per enfortir la musculatura.

Si les molèsties no cedeixen convindrà anar a fer una visita al fisio o a un professional mèdic especialitzat per tal que indiqui les pautes a seguir. De vegades fins i tot, desprès d'haver realitzat el tractament conservador, si la simptomatologia no milora en 6-12 mesos es possible contemplar la possibilitat d'intervenció quirúrgica (fasciectomia).



Bibliografia:

IGNACIO LORENTE SANJUÁN. Lesiones asociadas a la carrera. 2004. 118-126
JUAN CARLOS ORIHUELA FERNÁNDEZ, SONIA CHICO FERNÁNDEZ, ANTONIO, VERDUGO GAMERO, FRANCISCO JAVIER ORTEGA MOLINA, ANA BELÉN ORDÓÑEZ VÁZQUEZ, MARÍA TRINIDAD ORDÓÑEZ VÁZQUEZ. Prevención, actuación y tratamiento de las lesiones deportivas. 2003. Pp248-249
BLANDINE CALAIS-GERMAIN. Anatomía para el movimiento.Marzo 1995, vol 1

diumenge, 23 de novembre del 2014

1ER "PUNT DE FISIO" ESTRUCTURES BIOMECÀNIQUES


Abans de res hem de saber quines són les estructures mecàniques que li confereixen al cos humà la capacitat per poder-se moure per poder entendre la patologia d'algun d'aquest components.
Aquestes estructure són:




1. MÚSCULS
2. TENDONS 
3. OSSOS


1. MÚSCULS
Els seu nom deriva del llatí "mus" (ratolí) i és el teixit contractil de l'organisme.
Segons les fibres que els composen es divideixe en músculs estriats, músculs llisos múscul cardíac. Els experts no es posen d'acord però s'estima que hi ha alrededor  d'uns 640 músculs en total.


múscul que conformen els cos humà


Els músculs estriats són els també anomenats voluntaris. Són els responsables del moviment controlat i n´hi ha de llargs i curts. Aquests els podem contraure i relaxar a voluntat. Són els que ens serveixen per poder realitzar un esforç o produir un treball. També són els que sovint ens lesionem al realitzar un esport.


Els músculs llisos són els anomenats involuntaris. Aquests conformen algunes vísceres i  són resposables del moviment involuntari digestiu com els moviments peristàltics.Els podem trobar també en els vasos sanguinis.


 vísceres que contenen múscul llis


Mentre que el múscul cardíac és un tipus de múscul que pertany a l'involuntari i que nomès es troba en el sistema cardíac (cor).


2. TENDONS
El tendó està format per fibres de col.làgen. Són durs, no contràctils i de color nacarat. L'orígen i les insercions dels músculs estriats estan formades per tendons. Tenen la funció d'unió entre el múscul i os. Estan capacitats per transmetre la força de la contracció muscular per produir un moviment. 

 Acció del tendó (vídeo)


3. OSSOS
Són parts de l'organisme composades per teixit conjuntiu, lleugeres i dures.En total n'hi ha 206. S'encarreguen de sostenir l'organisme, èssent aquesta la funció principal, així com la capacitat de moviment, juntament amb els músculs i tendons, i la funció de protecció d'alguns òrgans com per exemple el cervell. La membrana de teixit conjuntiu que embolcalla l'os rep el nom de periosti i és fonamental per a la formació del teixit ossi.
Els ossos es  divideixen en llargs (fèmur), amples (com l'omòplat), i curts (vèrtebres). 


Totes aquestes estructures conjuntament amb el sistema nerviós i els sistema sanguini, són les responsables de que ens poguem moure i realitzar exercicis físic.
En les pròximes entrades veurem que pot succeir si alguna d'aquestes estructures es danyen.

dissabte, 22 de novembre del 2014

Presentació d' "UN PUNT DE FISIO"

Amb aquest blog pretenc donar un cop d'ull i comentar diferents aspectes de la fisoteràpia així com conceptes de caire anatòmic, biomecànics o científics relacionats amb aquesta especialitat mèdica.

Espero que sigui del vostre agrat i, no cal dir, podeu enviar quasevol pregunta relacionada amb el temes que aquí tractaré o d'altres dels quals en tingueu dubtes.